“Hauríem d’arribar a una síntesi que revelés el veritable valer de l’ànima musical catalana”
Amb aquest objectiu –situat en la visió idealista d’aquells temps— el gener de 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era “fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les” (carta de Rafael Patxot a l’Orfeó Català). I, a més de les cançons, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. La recerca havia d’arribar a cada comarca dels països de llengua catalana a través de “missions” específiques de recollida directa, de concursos de col·leccions, d’aportacions voluntàries i d’incorporacions de materials anteriors (Marià Aguiló, Rossend Serra i Pagès, Antoni Noguera o Felip Pedrell).
De 1922 a 1936 feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren més de 40.000 documents. A més, s’hi ajuntaren molts altres fons documentals de concursos i altres aportacions, i es publicaren els tres volums d’aquests Materials que, juntament amb les cançons, aportaven unes interessants memòries de recerca amb fotografies. També realitzaren alguns enregistraments fonogràfics en cilindres de cera.
El 1991 els materials van ser donats per la família Patxot al monestir de Montserrat i són consultables a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya. El pare Josep Massot, que en va tenir cura fins la seva mort, va reemprendre les publicacions de les memòries i de seleccions de Materials fins a completar 21 volums de Materials.
Cent anys després
Cent anys després de l’inici, què en sabem d’aquest gran projecte? Fins on va arribar i com podem encarar-lo a dia d’avui? L’any d’aquesta commemoració vol abordar tres grans objectius:
- fer conèixer la gran labor que van fer en aquells anys, especialment en les missions de recerca, i fer que la recerca tingui una divulgació cantada actual en una gran varietat de gèneres i situacions.
- promoure treballs de continuació en l’estudi de l’oralitat cantada per tal d’aprofundir en allò que aleshores l’Obra del Cançoner no va poder arribar a fer, i per tal de posar-ho al dia amb plantejaments i tècniques contemporànies.
- debatre el sentit i els efectes positius que l’acció de cantar cara a cara pot tenir en la societat actual i en la vida de les persones
